Anquilosats en
unes veritats
imposades i
impostades en nostre sí,
rèmora que se’ns
ha donat,
creences actives
que ara s’esmicolen,
ens sentim
ofegats en seu descrèdit
al reconèixer,
ara, que hem set enganyats...
Els singlots i
sospirs no troben calma
i el temps
perdut en eixes estances
ara fa falta per
sortir-nos-en del anorreament.
La negació treu
banya i no es retracta
i em d’assumir l’error
en que hem viscut.
Posem el deliri
en altra dèria...!!!
Qui ens assegura
que al cap del temps
caurem de nou en
nova negació ?
Tenim l’esperit
canviant i com més filosofem
més intentem variar
els paràmetres
que abans ens
semblaven favorables
i nostre
raonament, de tant en tant,
ens els fa inacceptables...
El mon transita
sempre en la novetat
on ens lliguen o
lliguem, potser inconscients.
DE REBAIXES 15.-
ANTON.- T.E.- 30-10-15.
.........SILENCIS.
69.- Assegurem el
pas, la relliscada import a cul o nas.
1 comentari:
Me gusta mucho el paisaje, precioso y buenos tonos.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada