Avui celebraríem la seva onomàstica... He triat aquesta foto per el record d'avui. En els anys 50 no era normal fer-se fotos... Una cosina seva que venia de Barcelona l'hi va fer i durant el temps de nostre festeig jo la tenia, ja que durant moltes temporades estàvem separats...
El lloc de record és la font dels Aubins en el riuet de la Vilella Alta on anàvem a menjar la mona de Pasqua... sempre li he tingut com una veneració i naturalment , avui, me la miro amb goig.
El lloc de record és la font dels Aubins en el riuet de la Vilella Alta on anàvem a menjar la mona de Pasqua... sempre li he tingut com una veneració i naturalment , avui, me la miro amb goig.
Recolzada al terra vius l'instant...
I, avui, vens de nou a mi
per que escarbi en el record...
Ja l'estima rondava aleshores
que seguiria omplint nostres viures.
Gràcies pel que em vares donar
sense queixa i amb amor...
Avui, separats físicament
ningú pot separar-nos d'esperit.
El teu Anton. -15-10-15
5 comentaris:
Un record dolç, per a la teva Teresa!
Siempre hay que recordarlos y tenerles un buen detalle, bonita foto, un abrazo.
Un bon record una bona celebració del seu dia i molta tendresa que no se't gasta mai. Molt bonic!
Quina foto tan maca!!! :-)
M'ha fet pensar en algunes que tenia la meva sogra... quan les mirava, recordava exactament el color de l'estampat del vestit, el dia que l'havia estrenat i un munt de detalls que em feien somriure :-)
Un record ben viu a la Teresa.
Publica un comentari a l'entrada