Jugues amb mi
amb ta mirada.
Mirallets que corren
sense calma
i els segueixo
com guspires ardents,
platejades de llum
que em diuen : - Segueix-me,
i els dos juntets, units,
serem a l’estança,
en aquell recó de consol
que ara ens falta...
Marxaré i vindré
fent de rateta il·luminada,
Segueix-me amorós per l’estança.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 14-10-15
.........SILENCIS
65.- Necessitem molts cops que l’optimisme tiri
avant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada