CONVERSA AMB JO MATEIX...
Obre els ulls i mira, contempla,
no t’esveris del que veus.
Quan erets amb ulls closos
ja hi era el que ara veus...
Treu- te ja les lleganyes
i amb la cara neta
el ventijol purifica.
No pensis sols en demà,
val més entrar en l’endemà
on van implicats salut, diner i amor
i altres secret de dins teu.
Naturalment, calla tots els secrets...
Quan ja no ho son
ningú s’interessa, ningú els compra,
però sabran com tens el melic.
No posis el peu al toll,
ja que l’espardenya mullada
pot relliscar i el cul, oh, el cul,
no te la culpa de que
hagis caigut de peus a la galleda.
Vola amb la clepsa neta,
les ales teves no tenen plomes,
mes conserva els braços actius
no sigui que les mans
hagin d’emparar-te
per guardar-te de xafar el nas
si intentes el fracassat vol.
Marxar no és fugir...
Si calles tens el teu silenci no més.
Si tots calléssim
com resoldríem els problemes
que ens donen les idees
quan les posem en pràctica...?
Vivim el nostre pobret viure,
no vulguem ser l’altre.
Si sabéssim que és que li falta
recularíem com esperitats.
Si et sobren vint i cinc cèntims
sempre que pagues una factura
ets immensament ric dins teu
i a criteri dels altres.
Si et fan un petó i abraçada,
no et torquis, displicent, la cara,
ni t’espolsis l’ampul·lós abric,
Qui sap si és l’amor pur i net
que et visita i et vol fer súbdit
i si mig li esborres el seu gust
potser que no torni ja mai més.
Viu i deixa viure
i obre sempre els ulls
sense lleganyes que et privin...
La vida la fem curta amb la pressa
correm per ser-hi, per comprendre,
anem amb l’esverament a talons
i passen els instants com si no existissin
sense parar-nos, delitar-nos plenament...
No comprenem que cada instant
és vida que s’ha de viure, pena o alegria,
i som nosaltres, és nostre INSTANT,
nostre instant de vida.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 10-5-15
..........SILENCI
70.- L’instant present mai es barallà amb el que era passat
I amb el futur i tant junts i mai es trobaran...
2 comentaris:
Això sí que és una bona conversa, Anton.
Aferradetes!
de tant en tant un s'ha de confessar amb ell mateix... Anton.
Publica un comentari a l'entrada