.jpg)
M’he rentat les mans i per més que eixugui
una gota consistent i dura resta sense desaparèixer
xuclada per la tovor de la tovallola insistent.
Com si rodés com roda rellisca i cau a terra...
Me la miro i li dic,: - Què hi faràs sola a qui a terra ?
Dins d’ella hi he vist el meu ull inquiet i arrodonit
que vol descobrir el gran secret que porta la gota d’aigua.
Em sorprenc quan com si em retornés el mirar, em respon:
- Ja saps que tu et sols una gota d’aigua com jo,
més voluminosa, això sí,però ets conscient
que un dia vas caure a la terra com jo ara... ?
Pensa que una ullada de sol et pot anul·lar en teu estat,
que el vent et pot canviar de lloc, i, en circulen de
poderosos,
I una nuvolada et pot xuclar per sempre més i barrejar-te...
Una gota som que mai serem lliures. Digues, saps qui et
mana ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-3-4-15.
........SILENCIS
59.- Hi
han paraules que son com petons i abraçades en que sura el contacte...
....................
2 comentaris:
Anton... El que pots arribar a treure tu, d'una gota d'aigua m'admira...
Una abraçada
... i tu no vas mai coixa, que diguem. // son les coses que toquem i ens fan reflexionar d'una manera o altra i surt el xurro que jo dic... Anton.
Publica un comentari a l'entrada