Herba
bona, la bellesa ens encanta,
trobem
en ella la felicitat ?
Sobrats collim
immersos la fantasia,
ens deixa
el tamboret de la felicitat ?
Somni de
despertar aconseguint glòria,
obrim
ulls, got ple a gust de felicitat ?
El
dringar fastuós de nissaga del diner,
ens
acull, ens reviu, ens marca la felicitat ?
En tot
volem trobar-la,
que ens
repassi la pell,
que ens
desperti, just
el
moment joiós de tenir-la...
I, ella
s’esmuny, serp viva
i
s’allarga i s’enrotlla, desapareix...
Felicitat,
ventall que mou fulles de desig...!
Felicitat,
ulls clucs que volem veure.
I ens
hem de conformar
amb la
bellesa,la fantasia,
el somni
de la glòria
el vent
inquiet del diner
si és
que mai ens acaronen.
Darrere
venen els mals endreços.
I no ens
acovardim en buscar-la sempre...
DE
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 8-4-15.-
.........SILENCIS
60.- La
ma precisa acarona i exalta i exulta el camí del desig...
2 comentaris:
No podem acovardir-nos, no...que la felicitat fuig corrents davant de la por... I em sembla que també a l'inrevés, la por fuig també davant la felicitat... Qui serà la més forta?
Jo lluito contra les pors meves... Escriure i pintar son bons amics per entrar en altres dimensions que ens poden salvar de caure en el pou... Anton.
Publica un comentari a l'entrada