.jpg)
S’esgarrifà la cristallera del finestral.
La tempesta produïa el degoteig intens
incrustant-se en seva claredat diàfana.
Escarbots redons convertint-se en tartranyes
relliscaven meloses caient desfent-se
quan altres les empenyien famolenques.
La pluja, miracle de la nuvolada
es produïa amb intensa glòria
com instigant-se dents que se’l consumirien ?
La por hi era en l’expressada violència
i instintivament el cristall es sentí dèbil
davant l’àmbit del monstre.
El brusc, dur,implacable contacte
no l’emmirallava amb galtes enrogint-les...
El cristall no tenia sang i seny
Com és, doncs, que percebia l’infortuni ?
DE
REBAIXES 14.- ANTON-T.E. – 29-5-14.
2 comentaris:
No sé si estaves pensant en això de Sants, però la cristallera modernista i preciosa bé devia esgarrifar-se davant la incultura i la barbàrie dels qui protesten fent mal... No ho puc entendre fer mal al patrimoni del mateix barri que diuen defensar. No jo no els entenc
Publica un comentari a l'entrada