I
la terra esperava la gota
com
pa beneit.
La
sublimació seria un fet,
però
a la gota se li presentà
un
delirós greuge...
Què
havia experimentat
dalt
del núvol
en
son caminar pel cel...? RES...!!
El
pètal, en canvi, li havia donat
un
llustre nou,
un
percebre la dolcesa...!!
Un
breu estar, un ple sentir.
Ara,
en el fullatge, en el terrer
s’incorporaria
a la negació
al
no tenir sensacions.
Una
gota vella s’apropà...:
-
Has percebut el perfum màgic...
Has
embogit, has entendrit... Vols ?
Quedat
aquí, no et moguis.
A
la matinada pots tornar
al
lloc del teu enyor.
Fa
anys que jo ho faig.
Seràs
ROU... i besaràs
com
en els principi del teu temps
i
quan sorgeixi el sol viuràs,
Desgelant-te...-.
Demà
i sempre
s’abraçarà
amb el pètal.
Quanta
felicitat
Quan
dos esperen...!!
DE
REBAIXES 13.- 1-9-13.- ANTON.
2 comentaris:
Anton, ja torno a ser a lloc i disposada a tornar-te a llegir!!!
M'ha agradat molt aquesta gota viatgera, dels núvols als pètals. Anar i tornar ... esperar... quan dos esperen, m'agrada molt aquest final, Anton, ets un gran poeta.
Avui m'he assabentat de que torneu a escriure en I.P...Fa uns dies vaig possar-me en lo de la cadena de blogs i avui l'he visitat per saber el nº que tenia i posar el logo al blog meu.
Jo vaig tot el que puc a face, allí no em costa i en poc temps m'assabento i hi posso el mateix que al blog... Aquest blog meu deu estar cansat o no sé que li passa, el vaig netejar fa un temps però per anar als vostres necessito déu i ajuda... Al fi i al cap sols e´s una distracció...
vaig pintant i portant-ho per aquí i també arreplegant llibres i més llibres,... Hauré de posar una biblioteca... Jo ja estic content de poder-ho fer...
Has passat bones vacances... Ara torna'n a fer per descansar del cansament de voltar i voltar.
Jo ja no puc fer això per que les cames no van amb consonància.
Be et deixo. Ja saps que sempre ets ben rebuda i si no retorno es per el que he dit...
Una abraçada Anton.
Publica un comentari a l'entrada