Una
superlativa gota d’aigua
es
diposità damunt
del
pètal de la rosa.
Una
sensació innata
li
recorregué tot l’interior.
La
gota relliscava
donant
plaer, goig...!!
Salmodiava
intensa, fina,
mai
com ara havia
pujat
al cel erecta, immensa
en
deliri i delit de més i més...
Orgasme
de la flor ?
Ni
el ventijol suau li produïa
la
infinita delícia...
La
gota anava caient
i
ja en el tall de la rosa
es
perdé en el vestit,
fullam
verd de la esmentada,
i
caigué a terra on desaparegué
la
joia intensa
mai
en altre instant copsada...
Etern
record i enyor
per
sempre
tindria
d’aquella gota dilecta d’aigua.
DE
REBAIXES 13.- 30-8-13.- ANTON.
2 comentaris:
La rosa té els sentiments a flor de pell, i la gota d'aigua la fa extremir...
Bon capvespre, Anton.
Una rosa para las Rosas amadas, mi madre se llamaba Rosa, un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada