Encara és aviat per les cireres, però alegra el ulls ... Encara ni han florit i desprès si les perjudica una gelada fan quart per hora o sigui que comenceu a fer boca... aquell esclafit i dolçoreta... Anton.
26 – 10 – 10
L’arbriu del meu cabell
tapa la brutícia acumulada,
temps i hores de lluites insanes
han fet crosta damunt clepsa.
El vent vol arramblar-la,
la pluja estovar i fer neteja
i el sol..., el sol...
Els dic que provin d’esborrar
els fracassos i relliscades,
els desconcerts i les ventrades,
el tuf de tot el meu treball.
Hores insòlites pensant en victòries
quan les batalles menjaven els jorns
d’una vida que encara tinc.
Tot allí és guardat
acompanyant-me de records
3 comentaris:
Les cireres alegren els ulls i el teu dibuix també... és ben bonic.
La clepsa guarda tantes coses!
I que duri, Anton! Millor guardar-ne massa que guardar-ne massa poques.
Soy una buena comilona de cerezas, cada verano compro más de una caja de ellas.
La naturaleza muerta muy buena, un abrazo
Qué emocionante escucharte...Muchas gracias.
Publica un comentari a l'entrada