10 – 11 – 10
EROTISME
Relliscà suaument la ma
per el cabell de la jove
com zèfir en un camp de blat
a punt de sega.
La mirada verge zelosa
de sa corona neguitejà.
La ma fincada i serena
resseguia la seda bellugosa
rossolant tranquil·la.
Quan caigué al final del cicle
rossava el rostre envellutat.
Acolorida la pell suportava
amb goig l’acaronament
i els ulls tendres miraven
el poema escrit per uns dits
sonoritzant paraules.
3 comentaris:
Tus pinturas siempre animan tus entradas, yo en cambio no pinto nada, allí están esperando mis proyectos y los materiales que nunca viene el buen momento para ello.
Un abrazo
Pues, procura el momento de entrar en la batalla, se pasan ratos buenos con los pinzeles.anímate. anton
Una molt bona entrada per rebre la primavera: flors, erotisme i tendresa. Gràcies, Anton.
Publica un comentari a l'entrada