FIRMAR DE CUL O...

De jovenet ja sentia explicar als grans i vells i assenciats que em volien donar consells que això de firmar, anés en compte que un pot perdre hisendes i diner amb unes ratlles damunt d'un
paper...Sempre s'ha donat aquesta pràctica i potser molt més ara.

En quan al firmar de cul... recordo un fet que va passar al meu poble quan es feia l'elevació de l'aigua del Ebre per regar els camps. S'ho emprengueren amb molt de coratge la gent del poble. En aquell temps animals i braços de persona eren el que hi havia i com que les menjades es feien lluny del poblat, no cal dir que cassoles i paelles i altres estris quedaven en el lloc quan la gent retornava  a la llar... Guardat a la llum de la lluna, algun bromiste pesat en feia de les seves i un dia varen trobar firmada la paella on es recalentaven les viandes o un ou ferrat hi tenia el seu esclat o unes tomaques, o un tall de butifarra veien com es fregien amb aquell manual artilugi. Un burleta, diuen, d'un poble veí, es feu les seves necessitat en la paella com dic i quan el varen descobrir, que tot se sap per que la lluna és una xarrona, li encolomaren el sobre nom de CAGABNDÚRRIES i aixì va quedà jutjat per sempre aquell burleta.Anton 2013

55 .-17 – 11 – 09

FIRMAR DE CUL O

FIRMAR DE PLOMA

El consell era firmar

si volia estar-ne sa.

Ell hi anava cada dia

quan al ventre convenia.

Un dia el fill gran vingué

i li ensenyà un xec paper.

- Firmeu-me aquí. M’ho exigeixen

Allà al banc em desconeixen.

( Barallats passant rosari,

els dos pujaven calvari.

El fill s’havia endeutat

i no té ni un trumfo al plat.

 -Al pare amenaçaré...

Conte corrent i escaquer

i si el ruc no me’n fa cas

ganivet al pit clavat ).

Espantat l’home ha firmat

i ara és ell l’hipoteca’t,

Doncs, el fill li ha manllevat

la seva fonteta al banc.

..................................

Abans de firmar paper

Passeu-lo pel cul primer

I segons vegi aquell ull

Us torqueu tota ferum.