CORRUPTEL·LA

Callem, tanquem els ulls, fem el sord i ens tornem insensibles... Volem el perfum de les roses per que creiem que tot fent d'avestruç es fà correcte, som aixì de crèduls i bones fe i, aleshores, la realitat ens arriba del jardí de la vida... Per l'olor sabem que l'aire està tupit de la calamitat, de la inmundícia,... La qualitat humana es veu mermada davant el mal us del diner per part dels qui el menegen i haurien de ser ascetes i no... LLADRES de lo més impropi seu, dels contes que han de dirigir  amb honestetat... Que en treiem de callar,  etc si davant nostre fins els més GRANS  amb el ventre ple defequen davant nostre.Ens hem preguntat, seriosament, què fariem nosaltres s i ocupessim el seu lloc ? ... i no vull perdonar a ningú amb la reflexió. Anton.

18 – 2 – 13

Havia venut sa paraula

i ara era mut.

Havia venut la vista

i ara era cec.

Havia venut la oïda

i ara era sord.

Havia venut el tacte

i era insensible a tot...

Però es quedà amb l’olfacte

i ara el matava la corrupció.