Tenim amics com pètals el gira-sol ?
Considero que he d'anar en compte
amb els meus amics.
El més INTIM son els meus JO.
Si puc entreveure que pot fallar-me
i portar-me al precipici,
em sobraran raons per raonar que dins meus cercles,
els més propers, tinc el perill.
Sense l'Amistat el mon viuria ?
Relació directa quasi imprescindible
per no conviure en la soledat.
Jutgem-nos a nosaltres la eficàcia
abans de culpar a la crossa
que en el camí s'ha trencat.
....................
4 comentaris:
El món no podria ser sense amistat.
Però amistat què vol dir? Té el mateix sentit per a tothom?
M'agrada com la reflexiones, m'agrada molt!
Per la meva experiència, respondria que sí que en tenim i de moltes menes. L'amic incondicional, l'amic "estació", l'amic eventual, l'amic distant, l'amic silenciós, l'amic interessat... N'hi ha de tots els gustos i colors i només cal acceptar-los o no. Crec que aquest és el truc. Acceptar-nos com som.
Pel que fa a la intimitat amb nosaltres mateixos com a amics, et dono la raó. Em d'anar amb compte perquè de vegades ens traïm. Tal vegada perquè ens costa acceptar-nos.
Una abraçada, Anton!
La teva metafísica també conta.
Hi han esporàdics JOs que ens governen i quan ha passat el tràngol ens donem a la realitat i ja no podem tornar enrere...
El nostre temps, un valor cabdal, fins que l'hem passat no ens cerciorem que anavem pel camí beneit o pel camí equivocat.
Mira, em distrec pensant en el lucernari dels mesus defectes... que no curo, soc mal metge, per això les xacres continuen... Anton.
Publica un comentari a l'entrada