MARIA, QUIN ESQUITX.
Escrit d’Antoni
Fortuño´
Idea sorgida el dia
dels Reis Mags
Gener 2003
--------------
He conegut eixa nit
un menut, petit esquitx
que m’ha dit que és diu Maria.
Ben justet té un any i mig
i garla i parla amb sentit,
és un saquet d’alegria.
Sabeu? Que arriba de Vic
i tot punt treure’s l’abric
deixa els pares i s’enfila
carrer amunt tot seguit,
per que té el joiós delit
de besar-ne a Teresina.
Qui és Teresina heu dit?
La senyora de Pedrin
que a la Torre té botiga.
La campanilla ha fet clinc
i l’angelet amb neguit
ha cridat: - Iaia, padrina -.
- El meu tresor ja és aquí ?
gafarronet, corre, vina -.
Petons i abràç s’han sentit
retronant en la botiga.
- I teus pares ?- . – Son aquí -.
- Encetarem el pernil
que els agrada amb desmesia -.
El ganivet ha collit
i el menut, petit esquitx
talla amb destresa que admira.
-
Per vostè, Lourdes, teniu,
Conse tasteu eix bocí
i
aquest altre per Maria -.
Mentre talla sense fi
la parròquia calla i riu:
- Que et tallaràs, meva filla ... !!!-.
No para en son delit:
-
Júlia, Teresa, colliu,
no
en feu cas de Teresina.
Per
vos Dolores més prim.
Rosa
Mari a vostres dits
aquesta
llenca més fina.
Sandinya,
voleu pernil?
no
us convé el gras, veniu,
llenceu-lo
a la marmita.
Adela,
Roser, sí, si.
Que
no en voleu, Armonia?
Glòria,
Lola, aquí, aquí.
Josefina
i Cristina
agafeu-lo
bé amb els dits
Rosendo,
sou llepafils?
I
Pepito el meu amic
deu
fer petons a Paquita...!!!
Mercè, Remei, quin
neguit!
us
el tallaré ben prim.
Mengeu
Juanita i Paquita.
Quina clientela tinc...!!!
( La Miracle molt se’n riu )
Farem quartets, Teresina -.
- Porta el ganivet, meu fill,
que et feriràs tots els dits,
que encara n’ets molt petita -.
No n’ha fet cas i ha seguit
damunt taulell repartint
pels clientes de la botiga.
Quan serà gran eix esquitx
- la neta del bon Pedrin -,
emularà Teresina
2 comentaris:
Quina història més dolça i tendra...
És com una obra de teatre en vers, plena de imatges.
Publica un comentari a l'entrada