MARIA, QUIN ESQUITX

MARIA, QUIN ESQUITX.

           

Escrit d’Antoni Fortuño´

Idea sorgida el dia dels Reis Mags

                        Gener 2003

            --------------

He conegut eixa nit

un menut, petit esquitx

que m’ha dit que és diu Maria.

Ben justet té un any i mig

i garla i parla amb sentit,

és un saquet d’alegria.

Sabeu? Que arriba de Vic

i tot punt treure’s l’abric

deixa els pares i s’enfila

carrer amunt tot seguit,

per que té el joiós delit

de besar-ne a Teresina.

Qui és Teresina heu dit?

La senyora de Pedrin

que a la Torre té botiga.

La campanilla ha fet clinc

i l’angelet amb neguit

ha cridat: - Iaia, padrina -.

- El meu tresor ja és aquí ?

gafarronet, corre, vina -.

Petons i abràç s’han sentit

retronant en la botiga.

- I teus pares ?- . – Son aquí -.

- Encetarem el pernil

que els agrada amb desmesia -.

El ganivet ha collit

i el menut, petit esquitx

talla amb destresa que admira.

- Per vostè, Lourdes, teniu,

Conse tasteu eix bocí

i aquest altre per Maria -.

Mentre talla sense fi

la parròquia calla i riu:

- Que et tallaràs, meva filla ... !!!-.

No para en son delit:

- Júlia, Teresa, colliu,

no en feu cas de Teresina.

Per vos Dolores més prim.

Rosa Mari a vostres dits

aquesta llenca més fina.

Sandinya, voleu pernil?

no us convé el gras, veniu,

llenceu-lo a la marmita.

 Adela, Roser, sí, si.

Que no en voleu, Armonia?

Glòria, Lola, aquí, aquí.

Josefina i Cristina

agafeu-lo bé amb els dits

Rosendo, sou llepafils?

I Pepito el meu amic

deu fer petons a Paquita...!!!

Mercè, Remei, quin neguit!

us el tallaré ben prim.

Mengeu Juanita i Paquita.

Quina clientela tinc...!!!

( La Miracle molt se’n riu )

Farem quartets, Teresina -.

- Porta el ganivet, meu fill,

que et feriràs tots els dits,

que encara n’ets molt petita -.

No n’ha fet cas i ha seguit

damunt taulell repartint

pels clientes de la botiga.

Quan serà gran eix esquitx

- la neta del bon Pedrin -,

emularà Teresina