8 – 5 – 11.- TERRA, EROTISME, PAIS.
Com dos rengleres d’arbres d’un passeig,
s’obren els teus ulls a la mirada....
L’horitzó és vesteix de goig
i el somriure del vent flueix...
Flauta i violí, concert de veu i corda,
veu buscant camí, soga que lliga
i els ulls que s’obren...
El matoll s’aparta al pas del veure,
La llum conscient dibuixa pàgines
I el riu de claror canta el groc.
Viure l’instant mel·liflu de so de llum.
Plenitud en la vallada sublim.
La flor raja perfum. Intensitat...
El contacte viu es delera, s’estén
en desig que neix. Caminen sospirs
i els colors calen la pell ruboritzada,
son dits que acaronen, exulten, exalten...
Petons en la excel·lència silenciosa.
La llum parla... I en la ma neix rosa.
4 comentaris:
Intensitat... en cada vers...
Petons també per a tu, Anton!
Impressionat Anton! paraules i dibuix precioses! per si de cas et desitjo anticipadament un bon any nou 2013 ple de coses bones!
Quanta bellesa els teus versos, Anton! És deliciós, aquesta mena d'erotisme.
Una forta abraçada!
Amor, desig i bellesa...Un art!
Bon Any Anton i molta salut!
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada