8 – 11 – 10 TERRA
A vora son peu fangós
un ocellet arrossega ala trencada.
Ell, abaixà cap i cos
i el seu esperit inquiet, neguitós ,
La ma estengué, calenta brasa...
Delicadament,
fregava terra seva ànima.
Queixós i frenètic obria el bec
tement el gran desori,
però els dit del peu fangós
allargava l’esperança...
Un refrec en el plomall,
l’ocell trobava delicat
i així el bec queixós
a calma tornava
1 comentari:
Esperando que la Navidad haya sido buena para ti, mis deseos de felicidad, salud para el próximo año, un abrazo
Publica un comentari a l'entrada