Faig requisa d'escrits que no trobo en l'ordinador i que per ximpleses
de l'atzar els conservo en escrit a màquina, d'abans de tenir aquesta joia
del P.C. i m'han fet pessigolles i els hi dit, doncs ara com a càstig a la xarxa i que us vegi qui sigui ben despulladetes, Les acompanyo amb un tapuixets de boli ràpit per que estiguin contentes.Anton
2.- 94.-Volia comprar llengua
i li varen donar paraules.
Amb les orelles de porc
-paperines
de carn i corna –
l’acontentaren.
Paraules al aire ...!!
Llengua i orella.
Si els parlen i no escolten,
com creuran els que no parlen ?
Com ho faran els que manen ?
..................
3.- 94.- Era un ser home
geomètric pensant...
Quan mirava un somriure
de donzella, deia :
-Quin
somriure horitzontal !!
L’atzar el portà a la platja.
sorra nua, els cossos igual...
Barrinava dins d’ell l’erotisme,
ensopegà sa mirada
amb el
somriure vertical... !!
La salabror de l’aigua i arena
se l’emportà
a un tancat edifici
on els gots feien dring – drang...
Se li aparegué la nuesa
obrint la cortina
-cilindres
i esferes –
jugant al billar.
Abans d’ell nàixer, ja se sabia
que de somriures geomètrics...
es pot triar.
3 comentaris:
Tant se val l'edat que tinguin els teus trenets. Van néixer amb una aura d'actualitat, difícil d'esborrar. Aquest és el teu segell, Anton; la personalitat de la teva escriptura, tan difícil de confondre.
Els teus trenets, no van despullats, no, van vestits de somriures... sempre amb el somriure posat.
Aquí ja havia començat a treure'm del damunt allò de la rima i el contatge sil·labic, que no sé per que m'empaita i quan em dong compte ja hi torno,ihi han vicis que ... no sé si és la musiquet que em sento a gust..
i també que un trenet és un trenet i un poema... deixa'm agenollar i demanar perdó...
la pluja d'avui m'ha rentat el cabell, poquet i curt i sembla que l'humor prospera. anton.
Publica un comentari a l'entrada