Com un cap de frare ha quedat el cel.
El vent possa a ralla la nuvolada
i el sol llueix brillant, explèndit
en l’esperit del fullam …
El cap somnia, univers declive,
quan les veus de l¡arbriu clamen descans.
El pinzel ha pintat coloraines
contraposades a la gerdor
i l’arc de sant martí es dibuixa
sense gotims d’aigua…
Hem entrat en edifici nou,
i sembla que tot s’encalma
Calleu, el sol reberbera
i ens diu aquietant la vànova…:
- Poseus a recer, us pot fer falta.
Hem collit la catrana
i hem fet el xirrit de nou estament,
ara, el paisatge belluga
no para de fer voltes
com el gos que repreta el jaç
i voltant vol geure….
Es hora de pensar….!!!…
Amics a vora, és l’instant
de suar el rostoll de la paraula
triant grapissos i blat
de conversa d’amistat sana
.......
. Carme ha dit...
...............
.......
. Carme ha dit...
La nuvolada tapa l'horitzó
els núvols es muden
del gris al rosat.
I creix la llum, empresonada
entre la nit i els núvols.
I creix la intensitat i la força
i els núvols s'engalanen
taronges i vermell intens
prometen bon dia.
…………………………. Anton.