No acostuma a entrar escrits d'altres, però avui m'ha vingut a ma al treballar en el llibret d'ISUU, del recull que faig de la revista L'ENJUB editada a La Torre de l'Espanyol del gener del 96 fins a des.. del 2001, aquest article d'una amiga comú del nostre fill i de tota la nostra família, la Montserrat Argany. De vegades hi penso en coses semblants i l'he extret per si teniu temps i gust de llegir-lo i potser també idear dintre de les preguntes que la autora es feia. Anton
I N T E R R O G A N T S
Com és la influència social que estic rebent?
Quins efectes produeixen les relacions interpersonals?
Tinc necessitat de poder ?
On vaig, on puc arribar ?
Què pretenc?
Qui soc ?
La vida és com una obra de teatre. Unes persones pugen dalt de l’escenari i fan una caricatura de la vida mateixa. S’hi esmercen, s’hi llueixen i en son aplaudides i elogiades.
Unes altres persones estan al darrere de l’escenari preparant decorats, llums, vestuari, etc. No es veuen, però son allí i el seu paper no és menys important que el dels primers, però en la majoria dels casos son oblidats.
Uns i altres estan fent un servei i tots son necessaris. No es podria dur a terme si fessin tots el seu paper.
Preguntem, doncs ! Quina és la nostra missió ? Què ens esperem de la vida i quina actitud prenem en front d’ella ?
Soc feliç amb la meva feina i el meu entorn ? I en vers el serveis, a quin grup pertanyo ? Als que llueixen o als que estan al darrere ? Doncs, cadascú s’ho ha d’aclarir.
Tots som persones i això és el que pesa, com a tals s’ha d’actuar i arribar a conèixer-se. A partir d’aquí es pot començar a treballar en l’estructura de l’ésser.
Montserrat Argany Rocamora
4 comentaris:
Interessants interrogants que no es contesten així de qualsevol manera... hi haurem de pensar!
Quan jo era jovenet només em feia tres preguntes:
-Qui sóc?
-Perquè jo soc jo, i no un altre?
-Què he vingut a fer?
Ara, encara penso el mateix, però no em faig preguntes. Procuro tant com puc ser feliç i fer-ne als altres.
Preguntas que muchas veces no hay respuestas, coger la vida como llega e intentar ser feliz en cada momento.
Un abrazo, siempre me ha gustado los mantos de flores, gracias por el vídeo.
Una bona reflexió sobre la vida...
Sovint ens fem preguntes i no trobem les respostes...
Una abraçada,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada