COM UNA FLOR.- BOLI RÀPIT PINTAT

Quan veié en  l’entrada de casa aquella muntanya de cartes que per el davall de la porta havien entrat a visitar-lo, va creure que molts pensaven en ell, qui sap si l’estimaven

-I tots volen contesta, que els miri, que els digui que si. Tant val la meva humil persona que s’aboquen com bogets a pregar-me, sol·licitar-me, aconsellar-me que el que faran per mi és de faula ?

Les collí totes. No li cabien a les mans. Fins alguna queia a terra...

-Aquesta no deu voler estar junt amb les altres.

Se la deixà a terra amb el bot que feu al caure. Encara n’hi quedaven quatre. Pujà escales i dalt prop de la llar de foc s’assegué.

-I si em dong el gust de veure com flamegen?...

Veure el tronc que flamejava quan l’esbarbà amb el molls fent saltar aquells dimoniets, espurnes que si s’ajoquen a la pell et fregeixen..., qui sap si el contacte amb espurnes i ferros li portà l’energia necessària per pensar en una treta i donar resposta a tots aquests que ara el volien.

Obrí tots els sobres. I a les flames tot ... menys una papereta amb moltes cagades de mosca que resultava ser una infinitat de noms que es presentaven com amics i que no en sabia boi res...

Quatre sobrets blancs, amb un en tenia prou. Quantes paperetes de paper blanc? Totes, les quatre a dins del sobre elegit. Va pegar quatre bots... i va pegar el sobre.

-Que contents tots junts, fins podeu anar a jugar a la botifarra i discutir la jugada. No em direu que no us tracto com amics, amics...

................................................

Avui passa de rotllet en rotllet la badomeria. Diuen que s’ha trobat en l’urna de votacions un sobre que portava quatre paperetes. Ningú en treia l’entrellat.

-Qui ha degut ser aquest irresponsable antidemocràtic ?

Per més que ens diguin que mana el poble, un que els volia el BÉ a tots, no li accepten la francesilla. DEMOCRÀCIA. Si, donem gràcies.