DEIXALLES 98
111.-El llamp i el tro son invents dels àngels jovenets. Diuen que un es trobà una bengala i la encengué(el llamp)el seu pare al veure-ho i amb temor que incendiés el cel li propinà un ventallot
(el tro ) que propicià que el menut espantat i dolorit es pixés, vet aquí la pluja.
No ho podem certificar perquè no els veiem i es que son molt "tunos". S' amaguen darrera dels núvols.De vegades el pare és lluny del menut i el ventallot es demora, El mes greu es quan de tanta por hasta es ca....i cau pedra.
No es aixó, És que ha obert la nevera i la safata de glaçons ala, per terra.
3 comentaris:
Gracioso tu final del poema.
Envidia de coger los colores pero no lo hago, seguiré admirando tus dibujos.
Abrazos
sensiblement cert
M'ha encantat aquesta versió teva del llamp, el tro , la pluja i la pedra, una meteorologia molt especial,,,
Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada