Qui no necessita de l'ajuda curativa d'un bon company?
Coincideixo amb la percepció de la Carme. És diferent. Tal vegada els colors de la terra que utilitzes en el fons o la municiositat de les flors caigudes del cel.
Al fi i al cap és una copia barroera d'una foto, Jo soc copista, millor dit intento que surti quelcom com faig amb els trenets... L'impresió us pot smblar una cosa, però aqui hi ha un treball mínim ja que usan una mica de màscara tenim el quadre quasi fet, ara si mirem la casa de l'heura, aquell està fet amb la punta del pinzel com si fessim un brodat i sé que és molt més difícil... El que diu la Carme sobre el Paint, abocar-t'hi i com més hores de vol... la pràctica. Ja deuré tornar agafar el fil, per que la inactivitat també es nota. Jo ja estic content si us fa la peça. Anton.
Quina bona traça tens en fer sortir la teva sensibilitat, ja sigui pels "trenets" o en les aquarel.les!! Ja suposo que deuries llegir el meu correu, però vull tornar-te a donar les gràcies pel teu treball dedicat a les meves imatges...No saps la il.lusió que em fa cada vegada que ho veig aquí al teu bloc!! Una abraçada.
7 comentaris:
Que bonic, m'he emocionat.
Molt bonic, i l'aquarel·la també, la trobo diferent de les altres i m'agrada molt.
Qui no necessita de l'ajuda curativa d'un bon company?
Coincideixo amb la percepció de la Carme. És diferent. Tal vegada els colors de la terra que utilitzes en el fons o la municiositat de les flors caigudes del cel.
Al fi i al cap és una copia barroera d'una foto, Jo soc copista, millor dit intento que surti quelcom com faig amb els trenets...
L'impresió us pot smblar una cosa, però aqui hi ha un treball mínim ja que usan una mica de màscara tenim el quadre quasi fet, ara si mirem la casa de l'heura, aquell està fet amb la punta del pinzel com si fessim un brodat i sé que és molt més difícil...
El que diu la Carme sobre el Paint, abocar-t'hi i com més hores de vol... la pràctica.
Ja deuré tornar agafar el fil, per que la inactivitat també es nota.
Jo ja estic content si us fa la peça. Anton.
I els estelets es convertiren en roselles...
Unes aquarel·les precioses!!!
Petons,
M. Roser
Quina bona traça tens en fer sortir la teva sensibilitat, ja sigui pels "trenets" o en les aquarel.les!!
Ja suposo que deuries llegir el meu correu, però vull tornar-te a donar les gràcies pel teu treball dedicat a les meves imatges...No saps la il.lusió que em fa cada vegada que ho veig aquí al teu bloc!!
Una abraçada.
Còpia o no còpia no és pas gens maldestra sinó bonica recreació i les versos són genials...al capdavall deia en Oscar Wilde la natura imita l'art...
Publica un comentari a l'entrada