20 – 10 – 11
La sang vessa del cel
fum, foc, cendra.
Es crema la vida,
vida tranquil·la d’arbres.
Diuen que fan justícia,
Cremant... !!!
Ensordeix el volcà,
la cullera tot ho destroça.
I al arbre ja desfullat
sols li queda...
Quina pietat ?
La pluja no hi és a temps
de revifar la saba.
..........................
Era trist tantes morts,
Per quina causa ?
Per que no bufava
el vent tranquil de la paraula ?
...............
Pilar ha dit...
...............
Pilar ha dit...Arbre que cremes
ajudat pel baf d’un vent enverinat;
en llit de cendres
cauen les teves branques.
Com grans cucs negres
plouen del cel guspires,
danyant–te les arrels.
La terra plora i,
els llops udolen,
al seu amagatall.
ajudat pel baf d’un vent enverinat;
en llit de cendres
cauen les teves branques.
Com grans cucs negres
plouen del cel guspires,
danyant–te les arrels.
La terra plora i,
els llops udolen,
al seu amagatall.
