9 – 9 – 11
Es construí una escala alta.
Volia arribar als núvols i més encara.
Els seus somnis d’altura - embogit èxit ,
repte constant en seus designis -
l’ajudava a enlairar-se. Esperonat,
Ffns pensà en alienar-se ocell
o vent que suplantés quietud.
Seria dalt com corb negre,
com àguila eixamplant ales.
Tenia la bogeria dins del cap
i el seu cabell sentint-se prepotent
esboternava en volar alt.
Quan el somni fou realitat
Espetegà en ell el martiri
de la caiguda...
Hauria conquerit el coixí
per l’aterratge ?
Qui sap si tot el diner i poder
l'havia dedicat a l'escala.
Qui sap si tot el diner i poder
l'havia dedicat a l'escala.
3 comentaris:
Anton, fa temps que volia preguntar-te una cosa: com has fet aquesta mena de persiana mòbil amb els imatges dels teus altre blogs? És molt complicat?
Una amiga dels dos m'ho va...
Un moment que tingui ja t'ho diré. Crec que no hi ha capinconvenient. Anton.
M'agrada molt, però molt, el teu trenent-conte.
En vaig llegir un que t'alliçonava sobre el mateix, fent servir un estel i un precipici.
Gràcies per tot el que ens regales, Anton.
Publica un comentari a l'entrada