Ocellets créixen
ben covats per la mare
menjant cireres...
Afortunats ocellets!
Quines fotos!! Fantàstiques!
I les cireres... mmmmmm... tenen un aspecte magnífic hehe
A veure si els ocellets me'n deixen agafar alguna ;-))
Sota les fulles
els colors de la vida
neixen i moren.
Quin regal Antón!
Vermells de sang i vida,
sota les amoroses ales
creixen els plançons.
Ja en menjaria un grapat, m'agraden amb bogeria!
Petons estimat!
Sembla que el blogger s'ha normalitzat, m'ha fet tornar boja!
Unes fotos realment impressionants! ocellets i cireres....la natura supera qualsevol art!
La vida et surt a l'encontre allà on vas.
Quines fotografies, Anton!
Quines fotos tan magnífiques i quin missatge més encisador...
Voldria enfilar-me al cirerer per contemplar aquest niu d'ocells tot un cant de vida...i també m'agradaria cruspir-me un bon grapat d'aquestes cireres que són tot un poema visual de color...
Petons,
M. Roser
Maques, maques, maques! I el niu enmig del roig, quin cant a la Vida!
Una abraçada!
