11 – 6 – 11
Llumí encès que fas cantar al·leluies
quan ta claror s’escampa arreu...
Febre de foc, tió de la llar vella
on residia conversa i consol...
Difumines boires i a la mar calma
estens en son cristall el teu delit,
penetra en els cors que enyoren dia
i que les veus caminin per mon segur.
Que guspiregi la torxa de l'intel·ligència
i condueixi al poble per senders de pau.
Que esdevingui la llum a tota clepsa
en consens de treball unint les llibertats.
Que tots junts, germans de caminada,
brindem, atents, nostres millor s afanys.
4 comentaris:
Anton, una foto molt inspiradora que ha encès la llum d’unes belles paraules.
Increïble lluminària que encén l'horitzó. El començament i el final del dia la fan protagonista.
Hi ha imatges que em deixen sense alè. Aquesta n'és una.
Gràcies, Anton.
Aquest llumí matiner o de cap al tard, ens porta records de converses asseguts a l'escó, entorn de la llar de foc on les guspires dels tions flamejants, ens agermanaven i ens donaven sensacions de pau.
Una abraçada
M. Roser
Mai se m'havia ocorregut donar-li aquest tan adequat nom de llumí encès a aquesta fantàstica visió de l'horabaixa, un luxe que tenim al nostre abast però del qual no sempre sabem gaudir. El poema és de mestratge, Anton.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada