19 – 5 – 11
Callat ningú percep tes reflexions internes.
Escolta i mira com corren els antílops
que tenen presa d’escanyar altres veus
i creuen imprescindible seva parla
per omplir orelles catxes que no tenen res més.
No saben el que els dius, callat, si no gesticules...
Quina conxorxa d’inútils ,útils per a ells,davant tens.
Bona clenxa al cabell i el llavi que no para,
els ulls entelats i sords de facècia fins al extrem.
Quan callin, si és que callen algun dia
beneeix l’instant que el vent ja no creix...
Seva saliva pastosa embrutarà el terra,
els aclarirà l’ humor l’aigua del torrent
de la inmconscient mesura de seguir-los
de la inmconscient mesura de seguir-los
i tornarà a rodar la seva ruleta del guany
de poltrona adquirida del esclau vot innocent.
Segueix el consell de l’escó que vell et parla,
no els atueixis, al foc, un dia faran cap ells.
3 comentaris:
Parlem, Anton. Fent-nos escoltar. Sortim de la invisibilitat del silenci i experimentem amb la veu.
Gràcies per la teva incondicionalitat.
Si tu estàs content, jo també.
A vegades sembla que només s'escolti a aquell que crida...
No per cridar més es té més raó...
Que bé ho has dit, sí, si callem ningú ens pot sentir... Ferm, com sempre, Antón!
Publica un comentari a l'entrada