18 – 5 – 11
Dins la clepsa hi ronda el record...
Riu cabalós d’actes arrasa canyars i tamarits
i no es nega a bregar incessant, luxuriós
arrossegant tots els criteris sense recança.
Dins la clepsa hi ronda el record...
Desert immens de sorra groga ensonyada
volant al vent o quieta cremant pell
encegant visió d’ull cluc que lleganyeja...
Dins la clepsa hi ronda el record...
Roda inquieta, cercle enxarxat,tela d’aranya,
ventijol suau o tramuntana freda, gelada,
que sotmet de cap a peus ales d’ocell.
2 comentaris:
Les mil cares d'un record potent, que em van entrant endins mentre llegeixo el poema. Un gran aplaudiment, Anton, és un poema boníssim, d'aquells que estic segura que tothom s'hi pot trobar d'una manera o altra.
Riu cabalós, desert immens, roda inquieta...Mai no s'aturen els records i ens sobmeten a la seva voluntat; de vegades amb aristes suaus, de vegades amb puntes afilades.
Té raó la Carme és un bon poema, d'aquells que et parlen de la vida, la qual cosa és molt difícil. Llegint-te, però, sembla tan fàcil.
Publica un comentari a l'entrada