17 – 4 – 11
Quan la tristesa et consumeix totes les hores,
quan l’avalot de la desgràcia et desconcerti
quan el teu peu, sempre segur, no camina i rellisca,
quan la veu quedi engolada i no brolli...
Pensa, reflexiona, actua dins teu. Mana’t.
Quan el fracàs acoltelli el teu viure,
quan la teva audàcia no suri i s’amagui,
quan en la soledat no tribis el respir,
quan en els errors no entri el valor del conviure...
Pensa, reflexiona, actua dins teu. Mana’t.
Quan el dolor neixi i el malestar t’acolli,
quan no et surts del problemes, irresolubles, et dius,
quan la teva sort no et miri a la cara,
quan tot son obstacles, traves, atzucacs que et frenen...
Pensa, reflexiona, actua dins teu. Mana’t.
Obre la mirada a la llum, claror de noves idees.
Obre el cor a sentiments que te’ls arrabassen
i, lluita, camina endavant, decideix-te a obrir-te
i que la voràgine del dolor no et consumeixi.
Aleshores...
El triomf serà teu per que a tu mateix et vences.
6 comentaris:
No és fàcil aquesta batalla però no ens podem rendir!.
Molts ànims, Anton.
Pensa, reflexiona, actua dins teu, mana!
Tal vegada costi, però segur que es pot fer.
Una abraçada, Anton!
Impactant poema ! un poema de lluita de batalla contra les dissorts...mana't i que la vida segueixi victoriosa el seu curs amb tota la força de la teva poesia! No defalleixis!
Bona filosofia.
Un plaer, llegir-lo capaltard.
La tristesa inmobilitza, paralitza, ens va deixant l'ànima petita, petita, i ens sentim febles i sols, i poca cosa.
Tanca els ulls i mira'l amb el cor, et somriu, t'abraça.
I jo també!
Anton, quan senti el flagell de la tristesa dins meu que em paralitza, rellegiré el teu poem una, cent, mil o les vegades que faci falta fins que senti el crit de les teves paraules dins meu: "Pensa, reflexiona, actua dins teu. Mana't". I segur que tan ben aoompanyada, jo mateixa em venceré.
Una forta abraçada.
Publica un comentari a l'entrada