5 - 3 -1 – 11 – 105 - 3 - 11
Parla de tu el vent que diu paraules
que les transporta en seu camí...
Parla de tu el sol groc que calenteja
la quietud i la peuada de l’esperit...
Parla amb tu la orquídia blanca
i la rosa immarcescible de cristall...
Parla amb tu el perfumat silenci
d’unes flors que cultivares: teus treballs.
Parlen amb tu l’agraïment de cares netes
a les que ensenyares a estimar.
A estimar el que tu, dilecte, portaves
per donar....
Avui retornen les flors
que vares cultivar.
...............
Lluitares en la TEVA última marató
trenta tres dies fins extenuar-te...
A fora la vida seguia sense tu
i els amellers floriren...
I segueixen florint, nova i continuada vida
fent cas omís del desconsol que ens acoltella
Et sento i et veig per pla i per muntanya
amb el teu neguit, sa, de còrrer...
En pocs anys deixares emprenta que no s'esborra
per més vent i pluja i sol que caigui.
Brotarem com l'ametller
fent flor immaculada,
i ens guardarem del gel
per que l'ametlló TEU arribi a taula.
...........................
.
Avui dia cinc de març del 2011 fa un any que el nostre fill , JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA ens va deixar.
En la seva làpida davall del nom pel qual se’l va reconèixer en vida i ara quedarà per la seva eternitat, hi figura un epitafi escrit per mi. Vull fer incís en els dos primers versos.
Reconquerires cognom
Fortunyo anava pel mon.
Ell va reconquerir el cognom que els seus ancestres transmetien a la descendència fins que el decret de nova planta va castellanitzar a sac el que tenia al davant.
El seu caràcter neguitós, lleial, convençut de que tenia una Pàtria – Catalunya- quan en la democràcia es va poder tornar el que se’ns havia arrabassat, feu els convenients passos per retornar al estatus vertader.
Nascut en la memorable data de 11 de setembre se’n enorgullia i sempre per ell la catalanitat començava i seguia per família, poble, comarca, pàtria, mon... univers. Res de racisme, al contrari, reconèixer el valor MARE del lloc de naixement, sigui en la persona que sigui. Per a ELL també el volia.
Aquesta feta marca i retorna als seus descendents al lloc que mai havien tingut que perdre.
Per la família tota, és un vertader orgull i així ho confesso que l’arbre genealògic que tenim que sabem de nostres arrels des d’el mil cinc-cents setanta cinc, seguirà en la normalitat ja en la figura d’ELL i el seus fills Aina i Pau.
El treball de recerca per assegurar la seva jugada em demostra que per damunt de tot les seves fites principals tenia les idees clares i feia per aconseguir l’objectiu. GRÀCIES FILL.- Anton.
13 comentaris:
Un trist aniversari i un record tendre i emocionat. Com sempre Anton, voldria ser al teu costat en un dia com aquest. Mantens ben alt, l'orgull de pare, de qui i de com va ser el teu fill i de tot el que ens ha deixat, a tots. A vosaltres com a família i a tots com a país. Una abraçada ben forta.
Fa un any que no hi és físicament però no marxarà mai. Sempre el tindràs, el tindreu i el tindrem en el record.
Des de la virtualitat que ens separa però que alhora ens permet estar molt aprop, rep una gran abraçada gens virtual i ben sincera!
El seu record perdura en les coses ben fetes i en l'orgull que us fa sentir.
Us abraço.
Què dir, Anton, que no hagin dit ja els altres...? Una llarga i solidària abraçada, amic!
Gràcies per la vostra inmillorable companyia. Anton.
Estimat Antón, sempre sempre hi és, sempre mentre el tinguem al cor i tu ens el facis present, la teva sang no ha desaparegut. T'estimo, et recordo, t'acompanyo.
T'acompanyo, i et dono les gràcies per fer-nos veure que la vida és plena d'instants inesborrables.
Ho sento molt, una abraçada!
Una gran abraçada, ANTON, de tot cor, en aquest emotiu escrit que fas del teu fill tan estimat.
T'envio una abraçada Anton!
Una forta abraçada per tots vosaltres!!
Fortunyo, sempre entre nosaltres*
Publica un comentari a l'entrada