PODER AGAVELLAR EL TEMPS... imatges google

Vaig curt de temps per diverses raons i Internet em fa la guitza, entra i surt com a amo que és encara que jo el pagui per que m'atengui... Poca cobertura vol dir que quan fa vent no tens resser, quan plou, poca teulada i suar si fa massa sol i el barret i l'arbre, ja no dic la paret, no té prou ombra per colivar-me.
Ahir, a un escrit de la Pilar a A ENCESA DE LLUM, li vaig posar aquests trenets, el curt escrit seu tenia alló que amb vulgaritat en diem mala llet,...  EL TEMPS !!  Si tots diem que es un tema socorregut... aneu-hi... A mi em va sortir de la sala de màquines tot aquest fum. Anton.

7 - 3 - 11

Poder agavellar el temps

qui no ho voldria

si és que el temps existeix?

Qui creu en l'infinit

en parla hi dona lliçons,

Si és que el temps

és una falsia

és que vertaderament

SOM INFINIT ?

Però en MEU débil pensar

record o pasat,

esdevenidor o futur

em captiven i enganyen

en meu curt present...

Fins el pensament corre

més, molt més que el temps

i pot estar en tres... estadis

al mateix temps...

Qui el governa el pensar ?

Qui el governa el temps ?
-.............

Pilar ha dit...

Avui seré jo qui et parli en clau de prosa poètica...

.............

Flueixes eternament, inconcret i eteri,

marcant els ritmes de la vida.

Ets cascavell quan naixem

i mirall sense imatge quan morim, temps.

Company amb qui ballo

giravoltant sense descans, en el silenci;

marcant els ritmes de les nits,

amb el meu àngel disfressat d'estel, temps.

Deixa que senti el rellotge interior,

quan et vesteixis d'albada.

Acompanya'm discorrent per la vida

com ho fa l'aigua quan cerca el mar,

com ho fa el vent quan juga

amb les branques dels arbres, temps.

I, quan tot acabi,

continua fluint perpetu;

sense aturar-te en la nit de l'oblit, temps.

Una abraçada, Anton!
8 de març de 2011 16:10

.................

Vens amb mi, temps.

Existeixes en ma pensa

codificant els meus actes.

Vinc de lluny i l'arribada ets tu, temps,

plor i rialla...

Inefable que em subyuga, m'estreny en abraçada

i convivim moments, intants com un per sempre...

No em donc compte

que ets inhumà i m'abandonaras?

o NO ?

Jo continuaré sent matèria amb temps

o em reviuré

sense la pensa que ara tinc i em governa...

Aleshores, seré continuant QUÊ ?

I TU també estaràs alli contant

instants i moments.

Matèria i temps

cadarcun en seva emprenta.

.................. Anton.

Carme ha dit...

amics, continuo amb el temps...

Company que fuig sempre
per més que l'encalço...
però riu i m'escolta
quan no vull buscar-lo.
Amb ell em faig una
en un breu instant
i l'instant batega
i se'm fa més gran.

8 de març de 2011 22:23



.......................

…………