--------------
.La barana ja hi era
pujava fins al brendolat.
Per arribar al cim
caldria fabricar
escalons que tots pugessin
amb la passa normal
Hi col•locaren pedres,
argamassa de calç
i taulons per fer-ne
altures pel seu pas.
Tots hi contribuirien
en aquell immens treball
Que els valents escalessin
agafats al barandat.
El primer amb la corda
del anhel de tots plegats.
Que ens digués que veia
des d' el cim, des de dalt.
Tots somniarien desperts
amb la suor i el plany,
l’esforç, la constància,
el treball i voluntat.
El gran llibre que estimen
sabien que era dalt
.................................
..............................
I allí la gran quimera
aconseguir per sempre
NACIÓ I ESTAT.
1 comentari:
Era molt, molt amunt, oi, el llibre?
una abraçada, Anton!
Publica un comentari a l'entrada