divendres, 1 d’octubre del 2010

QUANTES LLUMS INTERIORS... foto de FOTO ERASE


1 – 10 -10
Quantes llums interiors
tenim apaivagades,
qui sap si apagades,
per que no creem en elles ?
Les creences atàviques,
les que ens han posat
i fins i tot imposat
no ens creen problemes
quan sabem dilucidar
el seu valor real
i no apaguem les raons
que ens feren saber
que no ens valien.
Llums interiors.
Clarors de matins vius
Empenta d’idees potents...
Llums que desenvolupen PER QUÈS
que no tenen sortida
i ens marquen l’impossible...
Religions del nostre JO
apagades o enceses
ens condueixen pas a pas
- irremissiblement
pels viaranys del viure.

5 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Els llums interiors, els hauríem de saber veure sempre. Tens raó que les creences apreses o imposades no ens donen problemes mentre no passen per sobre els nostres llums interiors. Cada cosa al seu lloc. Jo penso que seguir sempre creences externes, del tipus que sigui i no escoltar-se, acaba matant la sensació de "viure".

Encendrem els llumets interiors, que llueixin ben fort. Anton, un poema bonic i un tema filosòfoc important.

Pilar ha dit...

Llums interiors, que encara que estiguin apavaigades hi són. És per això que sempre acaben sortint. Només cal deixar que parli el nostre silenci.

rebaixes ha dit...

Quan en la vida ens trobem amb dilemes del Si i el No, és quan han d'aflorar aquestes llums interiors que necessitem que visquin en nosaltres per empènyer... Nostres JO és fan evidents i devem deixar-los aflorar i que ens donin el seu consell. Les situacions límit comporten solucions i emprendre camins que no estaven en nostra ruta coneguda i aleshores, equivocar pot ser fatal.
Tots ens hi trobem en moments de la nostra vida que les decisions a pesar dels sentiments i de les idees preconcebudes hagin de ser resoltes en canvis de mira, en projectes nous o ... i les llums interiors poden ajudar a calmar el desencís fent que la mentalitat esdevingui en viure, diferent, però viure, ja que com a individuu no tenim res més que això, procurar respirar sigui com sigui.Anton.

montse ha dit...

Llums interiors que il·luminen els dies de foscor i ens ajuden a tirar endavant.

Salut!!!

rosana ha dit...

De vegades és només trobar l'interruptor per a que el llum s'encengue, boniques les teues paraules, un abraç