22 – 9 – 10
Clar que era un home de palla,
però per més flama que fes el foc
no consumia sa volubilitat.
Sorrut, és sortia de tot desvariex
amb reverència consueta.
Tots els vents el giraven a miranda
com penell en fris d’alta torre...
I, s’envania de ser el millor,
el més preparat per dirigir,
- objecte insuls -, segur i emfàtic
i és que darrere seu habitava l’amo,
el poderós que li havia dat l’escombra
i li servia de titella, golfo de porta...
Representava el seu personatge
amb perfecció d’estudiat teatre
i quan baixava el teló
fins els seus afins picaven de mans,
els contraris esdevenien
amb sobirana cridòria esgolant-se,
- així reconeixien el seu aspecte ? –
Però l’home de palla
seguia allí incombustible.
2 comentaris:
Home de palla. Escut. Espantaocells. sempre a les ordres d'un altre...
Des de la complicitat i l'amistat
http://rierada10.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada