26 -7 -10
En el seu camí
com en camins d’altres
hi havia cants de tot.
D'oreneta riallera,
del pardal lladregot,
del rossinyol que sols canta
del capçot que s’encanta
del pit roig orgullós,
del reietó ... de la fumada...,
de la pastorella..., del mussol...,
de la becada..., del corb...
Les rateres parades a espera
feien forrolla
en qui camina encantat
i tot s’ho creu
i manifesta el que li diuen
com si ell ho hagués descobert...
L’esperonen per que repeteixi
i faci amb altre patxia
adeptes de badomeries
i desconcerts,
per que la bola petita
es faci gran i de pes...
.....................
Escolteu l’ocellada,
les figues ja maduren.
A veure qui omple el cistell ?
2 comentaris:
mmmmmmmmmmmmhh, quines ganes, m'agraden amb bogeria!
De cants d'ocells n'hi han molts, com tu dius. D'ocells que s'apropien d'allò que no els pertany i l'utilitzen com si fos seu, només en conec un, la garsa...Avui em fas ballar el cap amb el teu escrit. Crec que vas més enllà del que percebo. cada vegada que el llegeixo en trec una cosa nova.
Ho intentaré de nou.
Una abraçada, Anton.
Publica un comentari a l'entrada