foto google imatges
27 -7 - 10
No tinc el mirar tranquil
De la vellesa,
No el rosec intranquil
De l’adolescència.
Resta el meu esguard
En una xicra petita
On l’herbori aromàtic
Hi té vida.
Allí visc
Cada dia.
Sense trasbals,
Sense neguit
Amb la mirada fixa
En la meva diària dèria
Que em ressuscita.
2 comentaris:
El que em sembla més important és que la teva mirada sempre és creadora de bellesa... i si a més amés et ressucita la teva dèria, molt millor.
Que no s'apagui la llum de la teva mirada. Permete'ns gaudir de la teva dèria.
Publica un comentari a l'entrada