Seguint la ruta empresa per diversos blogs, aqui poso la meva col·laboració envers la Poma.
Un conte, un trenet, un.... embellir un instant d'aquest fruit,...
foto google imatges
18 – 1 – 10
...i arribava la delícia,
la poma als llavis...
Contactes de pells...
La ma dona carícia:
- Dentoles no em clavis,
roba’m pensaments -.
De dits l’abraçada
la llengua camina
per equador del gust.
La noia rep calmada
la suavitat divina,
la pau feta llum.
Bressolada en la boca
la poma es sent roca
diamant, robí, or.... perfum!!!
5 comentaris:
Que bé que t'hi hagis afegit!
Si n'hem robat de pensaments a les pomes!
Molt maco, Anton!
Una poma mig filòsofa mig poètica deus haver mossegat Anton! unes paraules precioses..
Una fruita ben preuada, no es mereixia menys.... Bona Anton, com sempre :) Una delícia llegir-te, una abraçada!
Ja ve de lluny això de la poma...
I si avui s'ha trobat que al mossegar-la, per un bon profit, porta dins un conte... Millor. Hi han idees sublims que calen en l'interior, Anton.
La teva, a més de filòsofa generosa, és una poma cofoia que se sent forta, la millor! Aquestes pomes són delicioses! (sabia que tu també n'agafaries una!)
Publica un comentari a l'entrada