dedicarem al conte de la POMA aquesta pàgina que com un llibre arriba al nª 500.
foto google imatges
19 – 1 – 10
S’havia criat entre verda fullada
Que la resguardà quan era flor.
Després l’acaronà fent-li bresada
I la pujà segura i digna li feu ajoc.
Ni tebans, no cucs, ni mosca amoïnaren
Sa creixença, sa esclatada joventut
I canvià colors fins que roig la pintaren
Per ser-ne la dama reina en son despull.
Quan la dama del hort s’atansà a collir-la,
Veié un robí, una joia de tal immensitat
Que al joier reial l’encomanà sens destruir-la,
Posa-la en la corona per guardar valor cabdal.
Així la poma vermella,
Seria robí sempre ella
Ensenyant al mon son toc reial.
8 comentaris:
M'encanta, quina manera d'observar que tens! Realment em mirava la foto i he vist una corona, no m'ho havia semblat mai! Has vist quants contes surten de les pomes? Entre les lletres i la teva mirada al món, aquests contes són magnífics!
dono un ullada al teu blog
una salutació des de Reus
M'encanta anar-me trobant boniques i dolces pomes gairebé per tot arreu!
Està clar que aquesta sense ser una "reineta" ni una "golden" és la poma més reial que he vist mai!!!.
M'agrada aquest micro conte, sí!
Petoneeets.
=)))
Per cert...
Felicitats per aquests 500!!!
Ara sí, hahaha!
Ai el meu cap...
=)
Felicitats pel post 500! ja sabem que n'has fet molts més. Jo els faré molt aviat, en aquest blog actual, sense comptar els Moments antics que en portava 370 quan se'm va omplir.
Jo també tinc ganes de continuar una mica més amb les pomes. Aquest vers és molt bonic i les pomes vermelles, per a mi les més temptadores.
Això de la poma dona rèdit i al caliu i sucre al cor, que deien... bocado di cardinale...No sé si continuar... Anton.
Un conte molt bonic i rodó. La pintura que he vist enrera, m'agrada. El teu blog és mo9lt interessant, llàstima que no puc parar-mi gaire. Felicitats.
Felicitats pels 500 post! i per el conte poema que ha tornat a sortir d'una poma com un robí!
Publica un comentari a l'entrada