Uuuui!! Preciós poema!! :-)) Jo sempre dic que en Josep Lluís és la meva crossa jeje... si no m'ajuda jo no podria pas ni pujar al tren! (bé... pujar encara pujaria, però el que és baixar!! uff)
Quina bonica manera d'expressar-ho!!!! a més, amb el desig que això ens pugui passar a naltros, trobar una amor amb aquesta qualitat, no saber qui és la crossa i qui és el braç, caminant sempre avant! Moltes felicitats per aquest poema, sobretot aquest hivern ve molt bé!
Perdoneu que no contesti, es que m'ha marxat Internet i m'he quedat amb els morrets eixuts. Un dia perdut. Agraeixo tot el que dieu. Aquest any complirem el cinquanta anys de casats i crec que som el que he dit aquí, no m'he esforçat gens per saber el que es sent quan tens al costat el braç o la crossa, metafòricament o real. Quan dos persones s'avenen o fan el possible la vida es fa senzillament fàcil a pesar de tot el que comporta una vida. Gràcies a tots. Anton.
Els meus pares també faràn 50 anys de casats el novembre d'aquest any, Anton. I volen renovar els vots. Els fa tanta il·lusió...! És una delícia veure com, passats 50 anys de casats (més els de festeig) encara es miren amb la mateixa lluïsor als ulls que el primer cop. Estan enamorats.
Felicitats Anton, moltes felicitats a tu i a la teva crossa :)
11 comentaris:
El d'ahir m'ha semblat molt bonic... aquest és un preciós regal d'amor amb embolcall de tendresa!!!
Els anys no els separen, els anys els atancen, dues vides que en són una de sola.
Preciós, preciós!!!
Una abraçada, Anton!
=)))
Continuem entendrint-nos? aisssss Anton, que maca la foto i el que dius.... jo vull :) Una abraçada gran
Preciós i tendre poema, Anton. Gràcies!
Una imatge com aquesta ho diu tot... però si afageixes aquest poema es encara molt mes entendridor.
una abraçada
Amb els anys un és la crossa de l'altre ni que sigui metafòricament.
La imatge tendra!
Uuuui!! Preciós poema!! :-))
Jo sempre dic que en Josep Lluís és la meva crossa jeje... si no m'ajuda jo no podria pas ni pujar al tren! (bé... pujar encara pujaria, però el que és baixar!! uff)
Quina bonica manera d'expressar-ho!!!! a més, amb el desig que això ens pugui passar a naltros, trobar una amor amb aquesta qualitat, no saber qui és la crossa i qui és el braç, caminant sempre avant! Moltes felicitats per aquest poema, sobretot aquest hivern ve molt bé!
Perdoneu que no contesti, es que m'ha marxat Internet i m'he quedat amb els morrets eixuts. Un dia perdut.
Agraeixo tot el que dieu.
Aquest any complirem el cinquanta anys de casats i crec que som el que he dit aquí, no m'he esforçat gens per saber el que es sent quan tens al costat el braç o la crossa, metafòricament o real. Quan dos persones s'avenen o fan el possible la vida es fa senzillament fàcil a pesar de tot el que comporta una vida. Gràcies a tots. Anton.
Tan de bo en feu 50 més :) Petons a tots dos!!
50 anys plens d'amor!!!
Moltes i moltes Felicitats!!!
Petonets, parella.
=)))
Els meus pares també faràn 50 anys de casats el novembre d'aquest any, Anton. I volen renovar els vots. Els fa tanta il·lusió...!
És una delícia veure com, passats 50 anys de casats (més els de festeig) encara es miren amb la mateixa lluïsor als ulls que el primer cop. Estan enamorats.
Felicitats Anton, moltes felicitats a tu i a la teva crossa :)
Publica un comentari a l'entrada