foto pròpia
foto google imatges
12 – 1 – 09
No tinc la por al fred
Quan ton caliu brolla,
Quan la fantasia es mou,
Quan la il·lusió ens empara,
Quan el camí és segur
I l’espardenya es clava
En el sender segur
Que camina calma.
No tinc la por al fred
Quan ton aire dolç em frega,
Quan els dits en teus dits clouen,
Quan estem prop del focardal
Asseguts a l’escó dels sentiments
Que ens mou la vida.
No tinc por del fred...
3 comentaris:
Avui Internet me la ha jugat i arribo a misses dites, que hi farem... però el cas és arribar.Anton.
No sé si són misses dites, Anton, però el poema és preciós i gairebé té música, la donen les mateixes paraules. Gràcies!
Mai és tard i menys encara, quan en aquesta casa hi trobem el caliu d'un poema com aquest.
No tingueu pas por del fred, per que en la vostra dolça llar el foc és sempre ben viu!!!
Bona nit Anton i una abraçada!!!
;)
Publica un comentari a l'entrada