27 – 11 – 09
Quantes dites !
Quantes parles!
Parlem , doncs de dignitat.
Quanta lluita !
Quanta brega !
Parlem , doncs, de dignitat.
Defensant-nos
Panxa enlaire...
Parlem, doncs, de dignitat.
Tot cruesa
Ens arriba...
Parlem, doncs, de dignitat.
Germanada?
S’aprofita
Fins de nostra dignitat...!!
Més de mil any d’història
De nostra ancestral memòria
Profanats?
Segadors, on sou avui
Us prendran
El blat, la falç i la dignitat.
7 comentaris:
No ho pots dir més clar, Anton.
Estic totalment d'acord amb tu!
Encara que jo penso que hores d'ara hem perdut ja molta part i l'hem de recuperar com sigui.
Potser sí que més val a que s'afanyin en tirar enrera aquest estatut, hi poguem així sentar unes noves bases, més sòlides. Tot plegat fa massa pudor.
Ahir tots els partits polítics lloaven el manifest conjunt de la premsa i ells, un cop més, són incapaços d'anar tots a una (boniques paraules i res més).
Una bona colla d'ínútils els mandataris que ens aquests moments ens representen. Incapaços de representar el poble al qual tots diuen estimen, i no fan res més que
enfonsar aquest petit cada cop més en la misèria i el l'oblit.
Tinc ganes que arribi el 13-d, per anar a dipositar el meu vot. Així com tinc ganes també,que arribin ja les properes eleccions i per poder dipositar el meu vot, en l'únic partit que en aquests moments penso podrà ser capaç de canviar alguna cosa.
Potser encara estem parlant d'un embrió, però desitjo que la gestació vagi bé i el poguem tenir a punt ben aviat, malgrat sigui un "gra al cul" per a molts dels acomodats actuals.
Fa massa temps que no em sento representada per cap putxinel·li d'aquests i em treuen de pollaguera tots plegats.
Uf!
Petons.
Molt ben dit Anton, i assumpta, també, molt ben dit. Jo tampoc em sento representada. I també aniré a votar el 13-D.
Hi ha una cosa important d'aquest moment... la inutilitat dels polítics i la mobilització de la gent que no són polítics. Periodistes que es posen d'acord i ciutadans que organitzen consultes. No sé si servirà a nivell pràctic, però, al menys, de moment anem aixecant la veu.
Una abraçada a tos dos.
Ja no sé que se n'ha fet de la nostra dignitat. Potser està molt lluny, potser ja és irrecuprable.
Esperem que no sigui així i que encara resti algun segador esmolant l'eina!
*Sànset*
Està passant just això que dius, Anton, ens ho estan prenent tot i encara els dolents som nosaltres.
Ho dic clar i català, un del meu poble ho deia: En tinc els collons pelats,...
No em fa res usar paraules que sempre m'havien dit que em rebaixaven.
Crec que tots tenim això la dignitat de ser, no l'orgull.
Defensem el que ens llegaren els avantpassats que amb prou tribulacions arribaren fins aquí.
I ploro, per que no puc deixar als meus successors en la sínia un estat millor...
Al meu pare el va matar un polític i no va poder criar-me com ell devia pensar fer-ho... Estimant la meva terra, la parla, tot el que al llarg dels temps ens ha fet com som
honests i nobles davant la injustícia i l'adversitat...
Ja veiem per que serveixen els polítics per posar el cul al tron i poca cosa més, si no en fan de pitjors...
Han fet molt bé els diaris al unir-se en una cosa crucial per despertar a tots, pobres d'esperits i rics que també hi tenen a veure, que uns son pobres potser per ells i ells son rics per que els han ajudat a pujar al pedestal del poder...
La societat no s'ha d'acollonir, ans al contrari defensar la seva identitat amb dignitat.
Després de tot el que s'ha fet, tot son jocs d'artifici que un TC pot desvirtuar, anul·lar,com si es tractés d'un misto encès...
Prou... Tots som grans i sabem el que passa. gràcies a tots.Anton.
És ben cert... ens ho estan prenent tot... Però hem de fer per recuperar-ho!!
Quina sort -assumpta- i Carme que podeu participar en aquests referendums. Aquí a Reus res de res...
Que els mateixos que han venut el país ara es posin a parlar de dignitat... això arriba molt, massa tard. Defensar un estatutet retallat i cinomplert no ens portarà enlloc.
Publica un comentari a l'entrada