En balconada
sotja la flor,
bell estorada
amb dolç conhort.
El roig dels llavis
el verd vestit,
marró, sabata
esperant nit.
Cofoia noia
busques marit...?
Clama ta joia...!!
L'amor ton pit...!!
Surt a vesprada
guaita el fanal
- far i arribada -
vingui estimant...
Arriba l'aire
tot mig jugant
fulles enlaire
flors perfumant
Fes-li besades
enamorades
gerani amant.
...........Anton
He arribat cansat de tot el dia i he trobat això i sense mirar, escric i et robo el dibuix...
El fanal em farà llum
i la flor el seu perfum.
Els porto a casa corrent
No tinc res, ves quin remei.
sotja la flor,
bell estorada
amb dolç conhort.
El roig dels llavis
el verd vestit,
marró, sabata
esperant nit.
Cofoia noia
busques marit...?
Clama ta joia...!!
L'amor ton pit...!!
Surt a vesprada
guaita el fanal
- far i arribada -
vingui estimant...
Arriba l'aire
tot mig jugant
fulles enlaire
flors perfumant
Fes-li besades
enamorades
gerani amant.
...........Anton
He arribat cansat de tot el dia i he trobat això i sense mirar, escric i et robo el dibuix...
El fanal em farà llum
i la flor el seu perfum.
Els porto a casa corrent
No tinc res, ves quin remei.
6 comentaris:
Aplaudiments, Anton!! :-)
A mi també m'ha agradat moltíssim avui el dibuix de la Carme i entenc que t'hagi vingut ràpidament l'inspiració: Llum i perfum, fanal i flor :-)
Anton, moltes gràcies per endur-te el dibuix i fer-ne un poema molt bonic, amb un contingut dolç i un ritme una mica enjogassat.
Una vegada més penso: "quina facilitat que tens de trobar paraules i fins i tot improvisades"
Una abraçada.
Avui, la Carme m'ha fet un favor... dolç, dolç, dolç. No hauria posat res per que estava cansadet de tot el dia i mira per on al costat he vist el gerani, el fanal, la finestra i unes paraules seves precioses... Avui no he escrit a ma, t'ho ben juro... directe com els meus trenets, xucu, xucu... Que bones persones em rodegen,...!!!Anton.
Una preciositat, Antón!
Això s'en diu tenir art! .... bon combinació d'un dibuix feliç amb un poema com sempre adient.... bon cap de setmana, i no corris massa, eh? Una abraçada Anton!
Meravellós poema, per acompanyar aquest bonic, com sempre, dibuix de la Carme. Feu un bon duet vosaltres dos, je,je.
Boniques besades les d'aquest gerani engalanat.
Preciós post!!!
Petonets, Anton.
;)
Publica un comentari a l'entrada