Fa un mes la meva càmera posava dins seu aquests buscalls tendres que no son altra cosa que carabasses que tenen una propietat, son per fer fregalls. La mida d'aquestes se'n va a un metre amb el conseqüent cercle. Es deixen fer seques i se'ls treu la pell i les llavors que porten i queda un gran fregall que partit a trossets convenients segons necessitats,
son de bona qualitat per fer neteja.
No sé si podríem regalarar-ne a tots aquests que ens assabenten del que passa al voral nostre i que ens ho serveixin curiós, net i entenedor.
24 – 11 – 09
Què sabem?
Sabem que sabem...
Sabem que no sabem...
No sabem que sabem...
No sabem que no sabem...
Sabem
o no sabem?
Sabem que sabem que sabem
Etc.
I en tot és igual
ens diuen que sabem
el que no sabem?
I ens ho creiem
Nosaltres sabem...
Si, sabem el que sabem
de Milletisme,
de Corrupció,
de Crisis,
de Inconstitucionalitats,
de Recursos,
de Tribunals,
de Caixes i Bancs,
de Paro que no para,
de Pateres d’abans,
de Segrests,
de Racisme,
i tants etcèteres...
Sabem...
el que ens imposen saber.
Fins que aprenem
que no sabem
RES....!!!!! DE RES ...!!!!!
8 comentaris:
Toma ecologia! Fregalls de polpa de carbassa!
No ho havia sentit a dir mai!
Ai si se n'assabenta el senyor Spontex o el Sr. Britte... XD
Molt interessant això dels fregalls i més encara per repartir-los! Això m'ho apunto (les carabasses), i de vegades fem veure que no sabem...
Són unes fotos molt boniques i tenen un allò misteriós aquestes carabasses.
Salut i Terra
Aquestes carabasses, de dins tenen com uns filaments, semblen fetes d'espart, per poder comparar. Fa anys que jo mateix en feia a l'hort, ara, mai havia aconseguit fer-les tant grosses com aquestes, vaig considerar-les fenomenals i a demés duren.Per la cuina anaven de primavera que diem per aquí.Anton.
Jo les recordo molt d'una senyora que teníem a casa de veïna quan era petita, i sempre havia volgut saber com es diuen, ara aquí se'n veuen poques...
N'hauríem de tenir un camionàs ple, i encara no faríem neteja!
Petons, Antón!
Uala! quines carabasses! Tot i que el saber no ocupa lloc, sovint penso i sé que no sé res...
Petonets!
Maca la poesia Anton. Ja ho deia aquel... Només sé que no sé res.
Però jo ja se un altra cosa que no sabia: lo de les carbasses. Molt interessant!!
Salutacions
Pou de sabiesa el teu, on m'agrada beure-hi ja que sóc plena d'ignorància.
Mai, mai, havia sentit parlar que dels filaments interns de les carbasses se'n podien fer fregalls.
Com la natura és sàvia, potser per això aquest any les ha fet tan grosses, perquè sap que hi ha molta (massa) teca a netejar.
Bones i sorprenent fotografia!!!
Un petonet.
=)
Publica un comentari a l'entrada