foto de FOTOERASE
5 – 9 – o0
Els dits saturats de pell, ara volen
entrar en rinxols del cabell.
Allí jugant gemes sensibles roben
entortellant-los seus pensaments interns.
Els dits son arma de dúctil tacte,
neurones en pell surant al complert,
endolls per conduir la màgia de l’acte
fins al gust saborós de beure en nou pitxell.
3 comentaris:
Je, je, Anton, quins cabells, m'ha fet gràcia això de la foto i els cabells.
Però el poema dels dits és molt bonic.
Ja veig que no està tant greu l'ADSL.
És preciós Antón!! Em quede amb allò dels endolls per conduir la màgia de l'acte.
Una abraçada
mai estan prou sadollats
Publica un comentari a l'entrada