4 – 9 -09
Sent de nissaga de sang
li procuraren vermella ploma.
Signe de poder, sentenciava la mort.
Ell la sucà a l’aigua, es convertí en paloma
que revola el núvol donant, ara, a l'entorn la sort.
No vol estropicis de decrets que tallen
els conjurs que plebeus han assolit.
Té en compte son poder on hi ballen
la justicia i la concòrdia, de tots els esperits.
5 comentaris:
Ets un artista, Anton! Magnífic!
Sobre la foto improvisat. Tot és pràctica i una miqueta de magí.M'alegra que t'agradi. Anton.
Anton, pràctica, molt de magí i una infinitat de paraules. I tenim la sort de poder-les aprendre poc a poc.
deu n'hi do amb les improvitzacions!!
Ostres, jajaja si jo improvitzo no em surt així, però segur!! :-))
Publica un comentari a l'entrada