13 - 3 -09
Va aixecar el braç, la ma
I volia collir el núvol.
Va obrir els llavis, la boca
I s’engoliria el vent.
Esbatanà els ulls
I comprenia seva inutilitat.
No tenia braços,
No tenia boca,
No tenia ulls...
Per el que ell volia.
El manaven
Com a un autòmat
Amb lleis...!!!
Que molts s’hi escamotejaven,
Altres saquejaven,
Altres no complien...
SINÓ ELL
................
13 – 3 – 09
Li succeïa l’inesperat.
En cosa de segons, de ser-ne atleta
Un ser privilegiat...
Rebaixava sa altura.
Com podia ser?
Estava agenollat.
Demanant perdó per progressar
Dignament, en sa altura.
L’havien sotmès
Acomiadat del treball... i sense atur.
Huaria de fer front a la inversió
Que tenia vers la seva aimada famìlia.
Amb tot el que comportava.
L’havien agenollat...!!!
Fins el cap li tocava al terra...
Era un no res...
Sense redempció.
I per això vivia?
Per continuar l’espècie ?
Va aixecar el braç, la ma
I volia collir el núvol.
Va obrir els llavis, la boca
I s’engoliria el vent.
Esbatanà els ulls
I comprenia seva inutilitat.
No tenia braços,
No tenia boca,
No tenia ulls...
Per el que ell volia.
El manaven
Com a un autòmat
Amb lleis...!!!
Que molts s’hi escamotejaven,
Altres saquejaven,
Altres no complien...
SINÓ ELL
....................
................
13 – 3 – 09
Li succeïa l’inesperat.
En cosa de segons, de ser-ne atleta
Un ser privilegiat...
Rebaixava sa altura.
Com podia ser?
Estava agenollat.
Demanant perdó per progressar
Dignament, en sa altura.
L’havien sotmès
Acomiadat del treball... i sense atur.
Huaria de fer front a la inversió
Que tenia vers la seva aimada famìlia.
Amb tot el que comportava.
L’havien agenollat...!!!
Fins el cap li tocava al terra...
Era un no res...
Sense redempció.
I per això vivia?
Per continuar l’espècie ?
5 comentaris:
Suposo que són les fotos del desastre de la neu i el vent d'aquest hivern tan dolent, fa molta pena veure la destrossa que ha causat aquest temporal, aquí també va fer molt mal , la veritat un se sent molt impotent davant d'un fet tan imprevisible. Fins aviat. mia
A nosaltres ens en va arrencar dos només, son els que veus. El més prim de quan estava dret per que feia con una mitja esse i desprès arraassat. L'altre era un pi que tinc que fer-li un poema, la soca no sé si l'hauria abraçat, i sortien dos branques amb una copa de deu metres de diàmetre. Figura't les ventades que havia soportat, ara, els va agafar amb la terra tova i els va tombar de mala manera.Anton.
Fa peneta, eh? Quan els veies tan ufanosos i sucumbeixen... i sí, ens recorda la nostra mortalitat, catxis...
Quan veus tot això és quan te´n adones de la veritable fragilitat de tot plegat...
Salut!!!
La natura sempre ens té sorpreses preparades amb els elements que la fan viva.Anton.
Publica un comentari a l'entrada