14 – 3 – 09Davant del mirall mirava...
Darrere del mirall un cartó
Que aguantava
L’enveja de fer el meu patró.
Un marc envellit de fusta corcada
Emmarcava com portal del casal.
Allí hi entrava ma figura allargassada
Amb un fons que no era veritat.
El mirall en sa funció em distreia,
Tenia ulls al clatell, miracle clar.
Per endavant tants sols hi veia
La meva figura d’ulls esbatanats
Com caixa fonda a dins, mirall, em miro...
Em tens covat, enlluernat.
Soc i no soc la còpia que no admiro
Tu vols fer-me veure la teva veritat.
Encandilat em tens si, no em puc treure
Si soc davant, ulls oberts, no em puc extreure
Aquell físic que em dius que soc.
Em giraré d’esquena
Marxaré amb la pena
De fer-te un flac favor.
10 comentaris:
"Soc i no soc la còpia que no admiro" ets, per tant, l'original que requereix de la teva admiració.
Una abraçada
Hola Joan.Tu sempre trobés el detall que explica... Anton.
Jo estic empipada perquè quedo millor a través del mirall que "al natural" jeje... De veritat, eh?
No sóc pas massa maca jo, la veritat, però si pogués triar, triaria més ser com em reflexa el mirall que com les fotos em diuen que sóc "del dret" :-))
Es que deus tenir uns miralls especialment treballats per ensenyar la bonesa del teu interior. Això de la bellesa, de vegades no reflexa ni de bon troç el que realment som.Anton.
Eeeeeeeeeiiii!!! Quina cosa més repreciosa m'acabes de dir!! :-)))
Smuaaaaaaaaaaaaaaaac
El teu joc amb el mirall, aconsegueix fer-nos participar a tots... un original que no deixarem escapar! Aquí, com un clau!
Amb el teu permís he vingut a visitar el teu blog. Enhorabona per aquesta poesia tan bonica. Una pregunta: El vers de la vaca cega és recitat per tu? La meva filla quan era petita no parava de recitar-lo. Em porta bons records
Si son gravacions que vaig fer l'any 94 i abans. I son fetes al aire lliure, en un lloc - granja - on hi habitaven orenetes.// També en RETALLS VELLS,hi ha enllaç a la vora, en un podcast pots escoltar si et plau alguna altra cosa feta amb música de fons.// En tinc d'almacenades com EL POEMA DE NADAL, que no vaig poguer entrar-lo, potser massa llarg, dura uns 35 minuts.// Si entres en REBAIXES uns vint dies enrere troba´`as uns articles sobre la meva activitat en teatre amateur a varis lloc, a Reus, L'ORFEÓ. // Si vols saber més de mi, pregunta i faré el possible per complaure't. Anton.
Gràcies per tanta informació. Personalment m'encanta sentir recitar bé. Anys enrera escoltava L'Alejandro Ulloa. A casa sempre s'ha viscut molt de prop la poesia doncs el meu avi era actor i l'afecció del meu pare era recitar.
Aniré visitant-te
Gaia : Saps que pots dispossar en el que pugui. A mi personalment recitar i cantar, encara que no sé solfa, no em cansaria de fer-ho si no em falla la veu.A veure si un dia em passa pel cap i en poso més al podcast.Aquí vaig trobar no fa gaire una persona que coneix a la que a mi em va ensenyar a donar els primers pasos. Ja t'ho diré quan ho fagi.
El més dificil es el col·locar-ho al podcast que jo no soc cap eminència en aquestes tècniques.Anton.
Publica un comentari a l'entrada