El divendres pasat no tenia la prunera ni una flor esclatada per remei.
Avui quan l' he vista m'ha dit, si no et dones manya no em podràs ensenyar a ningú.
Per la tarda he complert el seu desig.
Sembla un núvol de cotó fluix
9 – 3 – 09
Avui es casa la prunera,
el mantell blanc li ha florit.
Son vestit la fa encisera
i l’aplaudeix tot l’arbriu.
Les noces de bella dama
els moixons l’han proclamat
explicant-ne qui és qui l’ama...,
un ametller amagat.
El Tormo farà de pare,
la Bruixeta escriurà el SI,
el Terral serà la mare
que li dont bes infinit.....................................
Que bonica la prunera,
son blanc neu no n’és quimera...
Vent i Sol l’han fet florir.
M'ha dit, allargo el braç que em vegin que blanca que estic
4 comentaris:
Ooooooooooohhhhh!
Oooooooooooooohhhhh!
Ooooooooooooooohhh!
Quin bé de déu!
Quina meravella!
Diàleg preciós de l'Anton amb la prumera
Una meravella Anton!
És bonic el cicle de la vida!
Que macooooooooooo!!!!
M'encanta que hagi estat la mateixa prunera qui t'ha demanat que li fessis les fotos per poder presumir de lo requetepreciosa que està!! :-))
M'ha agradat MOLT, MOLTÍSSIM!!! :-))
Això de la florida d'arbres i plantes em commou. Veus la vida tant prop./ Qui no és sensible a la natura en son esclat? Gaudim d'eixes petites felicitats que en Jesús MªTibau... Que no ens passin sense donar el fruit en nostres cors. Una abraçada...Anton.
Publica un comentari a l'entrada